skip to main | skip to sidebar

Ariadna Saez

dimarts, 16 de juny del 2009

Poema surrealisme

Una dent que volaba per la platja
cantaba amb unes pestanyes daorades, mentre s'agafaven
de la mà.
Reien i reien fins que els van atropellar.
Van plorar i plorar llàgrimes de sang i
amb el que va sobrar els peixos se'ls
van menjar.
Publicat per Ariadna a 13:07
Etiquetes de comentaris: u3surrealisme

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

u3avanguardes

  • Els nens i la música
  • fotos sant martí
  • mirada original
  • u3cubisme
  • u3dadà
  • u3expressionisme
  • u3fauvisme
  • u3futurisme
  • U3projecte final
  • u3surrealisme

La meva llista de blogs

  • Ramon Ballesté

Arxiu del blog

  • ▼  2009 (27)
    • ▼  de juny (19)
      • Surrealisme
      • En paper
      • Autorretrat
      • El meu germà
      • Poema surrealisme
      • Noticia: Cristiano de oro
      • Paseig de parc de Sant Martí
      • Parc de Sant Martí
      • Casa del parc de Sant Martí
      • Carrer Guipuzcua 2
      • Hort de Sant Martí
      • Granja de Sant Martí
      • Porta de l'esglesia
      • Esglesia de Sant Martí
      • Colegi de Sant Martí
      • Llac de Sant Martí
      • Parc de Sant Martí
      • Pont Blanc 2
      • Pont Blanc 1
    • ►  de maig (3)
    • ►  de febrer (2)
    • ►  de gener (3)
  • ►  2008 (18)
    • ►  de desembre (12)
    • ►  de novembre (3)
    • ►  d’octubre (3)

Dades personals

Ariadna
Visualitza el meu perfil complet